Àlex Romaguera - El Triangle

Exregidor a l’Ajuntament navarrès de Burlata, s’ha convertit en la nova cara visible de l’esquerra independentista basca en absència d’Arnaldo Otegi, actualment empresonat per enaltiment del terrorisme. Moreno va ser arrestat el 14 de setembre de 2009 amb altres líders de Batasuna quan buscaven una sortida política del conflicte.

- Com a observador internacional en la consulta celebrada a Catalunya el passat 25 d’abril, quina impressió n’ha tret?

- Reuneixen els ingredients que des de l’esquerra abertzale plantegem a la societat basca, com són l’activació popular i la participació ciutadana. L’activació que a Catalunya ha permès 35.000 voluntaris organitzar les consultes, i la participació expressada en els milers de persones que han anat a votar. El més interessant és com el moviment ciutadà es posa davant dels partits i els arrossega cap a un nou escenari.

- Més enllà de la pregunta, veu la necessitat del ciutadà de reivindicar-se com subjecte de drets?

- Supera la qüestió del marc polític per apel·lar al fet que, com a persones madures, tenim el dret a decidir sobre allò que ens incumbeix i ens preocupa.

- A Euskadi, és possible un procés d’aquestes característiques?

- Avui no. Fa algunes setmanes, l’alcalde d’Aramaio va ser inhabilitat per haver cedit un local públic per a una consulta sobre el tren d’alta velocitat (TAV). O la prohibició imposada als ajuntaments d’Àlaba i de Navarra que volien consultar els ciutadans si estan d’acord amb el pas d’una línia d’alta tensió pels seus municipis, amb el risc que els alcaldes fossin multats i inhabilitats per al càrrec. Imaginem-nos el que suposaria una consulta sobre la independència d’Euskadi.

- No se’n donen les condicions?

- Les mesures d’excepció que sofrim els bascos i les basques ho impedeixen. Sobretot les que afecten els moviments socials i l’independentisme d’esquerres.

- El 24 d’abril vau presentar a Iruña les conclusions del document Euskal Herria Zutik (‘El poble basc dempeus’), en què plantegeu la necessitat d’iniciar un nou cicle polític. Com s’hi arriba, a aquesta conclusió?

- Sorgeix del debat que vam iniciar arran de l’últim procés de pau. Després de constatar que el Govern espanyol havia incomplert els seus compromisos en la negociació i el bloqueig que patíem com a poble, vam adonar-nos que ens trobem davant d’un nou període.

- Què us ho fa pensar?

- D’una banda, l’esgotament del marc autonòmic i, de l’altra, els processos d’emancipació que tenen lloc arreu del món. Doncs bé: hem vist que som incapaços de superar aquest marc a causa de la divisió entre els abertzales d’esquerra. Una divisió que ens priva de combatre l’Estat i d’oferir una alternativa potent a l’autonomisme del PNB. A partir d’aquí, som conscients que, per fer revertir la involució en matèria de drets i de llibertats que ens porta l’Espanya autonòmica i el model socioeconòmic que la sustenta, cal activar la ciutadania i prendre la iniciativa.

- Amb qui compteu?

- Més enllà de l’esquerra abertzale, que fa 30 anys vam ser els únics a defensar l’autodeterminació i la ruptura amb l’Estat, pensem que hi ha antics votants de la Constitució que aposten per la via sobiranista.

- També és un intent de sortir de l’asfíxia que us ha provocat la Llei de partits?

- És evident que aquesta mesura i altres ens han fet mal. L’Estat ha adormit la societat a través de lleis i de l’aplicació d’una estratègia per la qual la ciutadania només veu violència en un cantó i no la que practiquen els tribunals o les forces policials.

- La violència perjudica les aspiracions d’Euskadi?

- Creiem que vencerem l’Estat si passem de la confrontació actual a una d’estrictament política i democràtica. És en aquest terreny on l’Estat és més dèbil, ja que fins ara ha mantingut la tesi que «tot és ETA» per continuar la criminalització. Sense l’argument de la violència, no pot negar les nostres idees, per la qual cosa també és necessària una societat que s’impliqui i sigui motor d’aquest procés de canvi.

- Espereu un pronunciament d’ETA perquè la violència desaparegui i no s’utilitzi com a coartada?

- De moment hem pres la decisió unilateral d’activar el procés, una vegada constatem que la societat exigeix resoldre el conflicte en clau política després d’observar la fi del model autonòmic. Ho demostra el fet que un 35% dels bascos aposta per la independència, però també l’existència del pacte contra natura PP-PSOE, resultat de qui intenta blindar un model perquè s’adona que està esgotat.