Dani Vilaró - El Triangle

Sud-àfrica organitza el primer mundial de futbol al continent africà i mig món es paralitza. Amnistia Internacional, aprofitant que el focus informatiu es desplaça al país de l’Arc Iris, com el va anomenar el Nobel de la Pau Desmond Tutu després del malson de l’apartheid, vol recordar que les assignatures pendents en drets humans a Sud-àfica, 16 anys després de la caiguda del règim racista, encara són nombroses.

Una primera preocupació és que continuen els alts índexs de violència de gènere contra dones i nenes. Les dones tenen dificultats per accedir a la justícia i rebre protecció, en gran mesura per la manca de preparació de la policia i per l'estigma social a què s'enfronten les dones que pateixen una violació. També com a conseqüència de la discriminació basada en el gènere, el VIH-sida, en un país amb gairebé sis milions de persones seropositives, continua afectant de manera desproporcionada les dones, amb uns índexs de prevalença en dones d'entre 15 i 34 anys de dos a quatre vegades superiors als dels homes.

L’altra gran preocupació fa referència a la violència i a les amenaces d’expulsió que haurien rebut persones refugiades i migrants. La situació social a les barriades pobres de les ciutats, als townships, és explosiva, i les protestes per la manca de provisió de serveis bàsics i per situacions d’extrema pobresa sovint s’orienten cap a l’estranger i el migrant regional. El maig de 2008 ja hi va haver atacs violents de caire xenòfob a immigrants etíops, somalis, de Moçambic i de Zimbabwe, que ara podrien agreujar-se.

Finalment, i com sol passar a l’entorn de grans esdeveniments esportius, Amnistia Internacional té constància d’un augment de la conducta policial il·legítima en els grans centres urbans. Això implica assetjament policial a venedors ambulants i nacionals sud-africans sense llar en zones deprimides i densament poblades, amb la voluntat de deixar-ho tot ben arranjat per al Mundial i per als milers de visitants i turistes que aterraran a Sud-àfrica.